Fregida, arrebossada, al forn, a la brasa, bullida, crua, les fulles, el cor. M’estima o no m’estima la carxofa? És temps d’aquesta flor capritxosa i s’ha d’aprofitar, perquè és una de les poques verdures de la qual encara es respecta l’estacionalitat. Per aprofitar-ne tot el sabor, cal saber tractar-la.

Comprovar-ne la frescor: Es pot prémer la carxofa a prop de l’oïda; si s’escolta un crec, és símptoma de frescor. Si les fulles estan toves i s’obre amb facilitat, pot ser que ens trobem amb un cor endurit i sec.
Conservació: s’han de guardar en llocs frescos tan aviat com sigui possible. Si es fiquen en una bossa de plàstic tancada i es deixen a la nevera, es conservaran una setmana ben bona. Amb la tija es poden mantenir en aigua com si fos una flor tallada, però sempre en un lloc fresc. Perquè no s’assequin, evitem tallar la tija fins al moment del consum.

A l’olla: si les voleu prendre bullides, us quedaran més tendres si a l’aigua hi afegiu una mica de suc de llimona i una culleradeta de farina. L’aigua només les ha de cobrir, i un cop cuites es poden aprofitar per fer sopes o caldos. Si voleu rebaixar l’amargor de les carxofes, poseu una cullerada de sucre a l’aigua mentre es couen.
Si en sobren: s’han de conservar a la nevera i consumir en 24 hores. També es poden congelar per augmentar-ne la conservació durant uns mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada