DE FULLA EN FULLA (1)

ESCAROLA:

Té el sabor lleugerament amargant. 

Rica amb vitamina A, C, B1, B2, Potasi, Calci, Magnesi, Ferro, Àcid Fòlic...

La tempora pròpia és l'hivern.

És recomanable rentar només la quantitat que s'ha de consumir en cada moment, ja que un vol netes les fulles per molt que s'assequin només tenen una durada de dos dies.

CANONGES:

El nom ve per què abans només els consumien els clergues i pels seus efectes relaxans!

De sabor molt suau i amb un petit regust a fruta seca.

Rics amb Vitamina A, C, B6 i E, Potasi, Ferro, Fòsfor, Àcid Fòlic i Carotens.

Són digestius i depuratius.

Més nutritius que l'enciam i amb el triple de Vitamina C.

Rentar i menjar.

ENCIAM FULLA DE ROURE (Verd, Vermell, Morat)

És tendre, gustós i decoratiu.

És un enciam relativament nou i que adopta noms nous en funció de la seva varietat. Els més coneguts són el "Lollo Rossa" de fulla arrissada, Trocadero, Romans, Imperial, Meravella (Batavia). També estan en format "Baby"

Rics amb Vitamina A, C, B6 i E, Potasi, Ferro, Fòsfor, Àcid Fòlic i Carotens.

Els enciams (tots)  estimulen la gana i són un remei natural per a l’aparell digestiu. Calmen els ardors de l’estómac, tonificant-lo i revitalitzant-lo. El suc de l’enciam té efectes sedants del sistema nerviós. Per aquest motiu, és un hipnòtic natural i proporciona la calma i ajuden a dormir.

A saber que, és aconsellable menjar enciam tots els dies i preferentment a l’hora de sopar, perquè a més de proporcionar un somni tranquil, afavoreix el bon funcionament intestinal en les primeres hores del matí. Si el prenem com a primer plat en amanida, arribarà ràpidament a l’intestí, preparant el camí als altres aliments. Això no obstant, és millor no menjar-lo acompanyant carns o al final del menjar perquè arrossegaria aliments que no estan suficientment digerits.

Això entra en contradicció amb alguns règims d'aprimament en els que el nutricionista recomana no menjar-ne al vespre a qui pateix de retenció de liquids.

 

CRÉIXENS:

El sabor dels créixens recorda al de la mostassa, tot i que és un mica més suau i dolç.

Rics amb vitamines A i C, Potasi, Calci, Ferro, Sofre, Iode, Manganès,Sodi, Àcid Fòlic i molt rics en fibra.

Els créixens són l'exemple ideal per les seves grans propietats, per demostrar que el que és bo pels animals pot ser bo pels humans. Fins fa ben poc els ramaders feien menjar-los a cabres i ovelles quan no estaven en plena forma i sobre tot si estaven constipades.

Les ganes de sorprendre d'alguns xefs han popularitzat aquesta mala herba, que creix espontàniament als marges de rius i manantials,  i l'han incorporada a la cuina elevada a categoria.